NOTICIES‎ > ‎

Retall del diari REGIO7 del dia 11 de gener de 2001

11 de gen. 2010, 2:27 publicada per David Pérez   [ actualitzat el 11 de gen. 2010, 3:11 ]
Amb l'encapçalament "Els boscos del Bages busquen mercat" el diari comarcal REGIO7 ha públicat tota una pàgina explicant amb tot detall en quin moment es troba la biomassa a la Catalunya Central.

Els boscos del Bages, amb massa arbres per hectàrea, busquen mercat

La cooperativa d'estella de les ADF reclama més implicació de les administracions

 
 
 MULTIMÈDIA

Els boscos del Bages presenten actualment una densitat de més de 15.000 arbres per hectàrea, una xifra que multiplica per deu el número d'arbres que seria recomanable. La falta de gestió forestal, produïda sobretot pel baix preu de la fusta al mercat, empeny els nostres boscos a l'abandonament i el risc d'incendis creix de manera exponencial. La cooperativa d'estella de les ADF es presenta com una via per contribuir a assegurar el futur del nostre paisatge

Els boscos del Bages necessiten ser gestionats amb urgència. La falta de gestió forestal, causada, sobretot, pel baix preu de la fusta al mercat, ha fet que els nostres boscos presentin unes densitats que sobrepassen els 15.000 arbres per hectàrea, quan seria recomanable que fos entre 1.000 i 1.500. Una via per contribuir a la gestió dels boscos i minimitzar així el risc d'incendis és la iniciativa de la cooperativa de les ADF Productes Forestals Catalunya Central, que des de fa un any treballa per crear una xarxa de producció d'estella apta per ser consumida en calderes de biomassa.

Tot i que a la llarga l'estella surt molt més econòmica que no pas el gasoil (un litre de cru equival a 2,5 quilos d'estella, però mentre que una tona d'estella costa 120 euros, mil litres de gasoil valen 600 euros), el principal escull és el preu de la caldera de biomassa, que costa quatre vegades més que una de gasoil. La majoria d'ajuntaments no poden assumir el cost de la instal·lació, i les subvencions que tenen a l'abast són mínimes. "Sí que és cert que les administracions estan donant ajudes, però són poques. Així com en el sector eòlic s'hi han involucrat més, en el sector de la biomassa encara hi ha poca implicació", argumenta David Pérez, coordinador de la Federació de les ADF del Bages.

Després d'un any de funcionament, només tres edificis públics del Bages i dos de particulars han fet el canvi del gasoil a la biomassa forestal. A la masia el Canadell de Santa Maria d'Oló la caldera d'estella dóna calor a la formatgeria i a dos habitatges. A cal Magdalena de Salelles escalfa la granja de pollastres. Quant als edificis públics, de moment, els ajuntaments de Fonollosa, Sant Joan de Vilatorrada i Castellfollit del Boix són els únics que han apostat per una energia que, a part d'escalfar, permet allargar la vida dels nostres boscos.

El Bages disposa de 73.000 hectàrees de superfície forestal, 49.500 de les quals són d'arbrat madur i 23.500, és a dir, el 32%, han sucumbit a les flames des del 1985. Els experts asseguren que el futur dels nostres paisatges passa per la gestió dels boscos, però el preu de la fusta baixa any rere any, la qual cosa impossibilita el negoci i condemna els boscos a la deixadesa. "Un bosc sense gestió és com una bomba de rellotgeria a la qual tan sols falta la metxa", s'assegura des de la federació de les ADF.

La proposta de la cooperativa de les ADF del Bages és transformar aquesta fusta que gairebé no té valor en estella apta per ser consumida com a producte energètic. Però per poder netejar amb solvència els boscos és necessari que més administracions apostin per cremar estella als seus equipaments. Els cinc edificis que disposen de caldera d'estella al Bages sumen un total de 1.390 quilowatts, uns consums molt petits que no permeten netejar grans zones de bosc. "Fins ara hem estellat poca fusta perquè els encàrrecs han estat pocs i petits", explica el coordinador de la federació ADF del Bages, que afegeix que "el que faria falta són calderes com la que la consellera Tura es va comprometre a posar a la presó de Sant Joan, que podria cremar unes 1.300 tones, un volum que permetria netejar moltes hectàrees".

Accés al retall del diari PDF
Comments